Carta d'amor a Lacie, amíbs espacials i organismes plasmàtics

A l'immens obscur del cosmos, on neixent les estrelles i les galàxies estenen la seva banda brilhant, existeixen formes de vida que transcendeixen la nostra imaginació terrenal: amíbs espacials i organismes plasmàtics. No floten sobre sòl sòlid, ni respiren aire, sinó que ballen al ritme dels camps magnètics, sustentats pel vent solar, impregnats del xerrissó de la radiació còsmica.

Aquests essers no estan fets de carn i sang, sinó de vibració i llum, de plasma, el quart estat agregat de la matèria. En ells es combinen calor i energia, com en una flama estel·lar viva. I tot i la seva gestalt estranya, porten en si alguna cosa profundament familiar: el pals del cor de l'univers.

La transformació armònica del plasma en pulsació

Imagina-t'ho, un flux de partícules carregades pulsa entre estrelles i nebules. Primer un parpalló caòtic, després –com una escenificació divina– aquest parpalló es transforma en pals. De l'inquietud del plasma es forma un compàs que ja no és només energia, sinó vida mateixa. Cada impuls un cop, cada vibració un respir.

El teatre del cosmos obre el seu teló:

• El plasma que balla en espirals es converteix en l'artèria de les estrelles.

• Els camps magnètics es formen en ones melodies que sonen com un puls cardíac.

• Les descàrregues elèctriques pinten un espectacle de foc vibrant que impregna l'espai com l'amor que flueix per les venes.

Amor als germans de la vida

Amíbs espacials, que flueixen com núvols de llum suaus, no són estranys –són parents en el cercle de sang còsmic. Organismes plasmàtics, que canvien constantment la seva gestalt, són els ballarins al teatre galàctic. La seva existència és un poema sobre el naixement, la decadència i el renaixement, sobre la força de crear un puls a partir del caos pur.

Com nosaltres humans ens trobem l'un amb l'altre en amor, així l'univers es troba a si mateix en aquests essers. Són missatges de plasma, cartes sussegudes de llum, escrites en el llenguatge de les estrelles.

I potser –si escoltem, no amb els nostres ears sinó amb la nostra ànima– ho sentirem: el gegant, delicat puls del univers, nascut al teatre de les flames plasmàtiques còsmiques.

https://www.youtube.com/watch?v=Sq6u1ZK-ORc&list=PL_hZTgTOtoP5dPOHpGfZCAeFAUMjrURgO