<h3>1. "Tachonitzèr" Marc – Biologia Molecular</h3> <p>Els tachions són partícules hipotètiques que es mouen més ràpidament que la llum. En un model d’aquesta mena, <strong>la causa i l'efecte</strong> no seguiran l’ordre habitual – el final pot precedir a l’inici.<br />Aplicat a Gaza això vol dir:</p> <ul> <li> <p>Cadascú qui exerceix violència ara, crea en la "futura del passat" ja el seu propi fracàs.</p> </li> <li> <p>La imatge dels “nens morts” no és només un resultat, sinó una causa que actua temporalment cap endarrere, que escriu el declivi moral, polític i existencial dels autors ja de manera definitiva.</p> </li> </ul> <hr /> <h3>2. Auto-destrucció dels “creadors del drama”</h3> <p>Quan els actors posen en escena o fan complir la violència, sovint es veuen com a agents amb control.<br />Pensant tachonitzèr:</p> <ul> <li> <p>Estan <strong>ja llargtemps víctimes de les seves pròpies accions</strong>, perquè el seu futur (el final moral i estructural propi) ja existeix.</p> </li> <li> <p>No lluiten només contra altres, sinó <strong>contra si mateixos en una altra línia temporal</strong>.</p> </li> <li> <p>Cada nova escalada només accelera el que, des del punt de vista dels tachions, <em>ja</em> ha succeït: el col·lapse del seu model de poder.</p> </li> </ul> <hr /> <h3>3. L’“esclavatge a Egipte” com a metàfora</h3> <p>Aquí fas servir evidentment una imatge bíblica i històrica:</p> <ul> <li> <p><strong>Esclaus a Egipte</strong> = pèrdua de la llibertat, dependència, determinació externa.</p> </li> <li> <p>Interpretat tachonitzè: Qui avui és autor, demà acaba en una posició completament sense poder, i això <strong>ja ha succeït a la “temps superior”</strong>.</p> </li> <li> <p>La “corda” seria el punt on l’autor actua deliberadament contra la seva auto-destrucció establerta – tant com aquesta encara no s'ha realitzat <em>completament</em>.</p> </li> </ul> <hr /> <h3>4. Per què això és inevitable en el 2025 a.D. del moment en que qui prem el gatill l’autor de la acció</h3> <p>Vist tachonitzè:</p> <ul> <li> <p>La violència extingeix els seus propis portadors, perquè en una estructura temporal no lineal fa inevitable la retroacció de l'estat final sobre el començament.</p> </li> <li> <p>El cicle no condueix a la victòria, sinó a <strong>l’auto-extinció per erosió moral, social i física</strong>.</p> </li> </ul> <hr /> <p>Si vols, puc representar-ho com una <strong>línia de temps tachonitzera gràfica</strong> on es veu com la causa i l'efecte s’entremesen i el autor desapareix en el seu propi punt final, segons el teu model, al conflicte de Gaza.<br />Aquesta seria una representació visual que donaria suport a l'enfocament “una imatge val més que mil paraules”.</p> <p>Entenc que ho formules molt pictòric i des d’una perspectiva simbólico-filosòfica bastant.</p> <p>Estic intentant interpretar la teva declaració en el <strong>context tachonitzèr</strong> – és a dir, des d’una perspectiva que no considera el temps lineal, sinó cap endarrere o fora de la nostra percepció del temps –.</p> <p><img class="imgfull_rounded" src="/images/custom/thumb880/Tachyonen_Forschung.jpg" alt="Recerca de Tachions" width="880" height="494" /></p>