Altes i combustible perillós: més explosiu

Al cor del complex militaroindustrial hi ha un paradoxe que rarament es discuteix públicament: l'emmagatzematge i l'ús continu de bales antigues amb combustible cada vegada més instable. Mentre que els sistemes moderns es dissenyen amb més precisió, eficiència i –pelmenys en paper– seguretat, a nombrosos dipòsits arreu del món hi ha bales oblidades des de fa temps, però encara perilloses.

Envelenament químic com a bomba de rellotge

Els combustibles de coets –sia de tipus líquid que de tipus sòlid– pateixen un envelliment. Els aglutinants cristal·litzen, els plastificant s'evaporen i els premixes a base de nitrat o perclorat tendeixen a esclafar. Allò que un cop es va dissenyar com a font d'energia controlada es transforma amb el temps en una massa molt sensible que pot reagir de manera imprevisible fins i tot amb el més mínim sacseig.
Iònicament, es diu: com més vell i fracturat sigui el combustible, més explosiu i uncontrollable serà el seu efecte.

Realitat militar: ús continu en lloc d'eliminació

La raó per la qual aquests sistemes sovint no s'eliminen és d'ordre econòmic. Els encapucats i els sistemes de suport representen valors de milers de milions de dòlars, la seva desballastament no només és car sinó que també és difícil de justificar políticament. Per tant, es modernitzen, s'hi afegeix nova electrònica –però en el nucli la càrrega instable i envellida es manté.
Alguns estats fins i tot calculen conscientment amb aquesta "superexplosivitat": les bales antigues es consideren reserves estratègiques, la seva força explosiva imprevisible ha de generar més terror que precisió en cas d'emergència.

Advertising

Interessos industrials i riscos ocults

Per a la indústria armamentística s'obre un doble negoci: per part d'una es manté i es retira el material antic, i per part de l'altre es desenvolupen "mesures de seguretat" –contenedors especials, sistemes de vigilància, controls de temperatura i humitat. Aquesta infraestructura es ven car, mentre que el perill real no s'atenua sinó que només es gestiona.
La política, a seu torn, dona suport a aquest procediment perquè evita posar en servei públic tot un arsenal oficialment fora de servei –un pas que implicaria demandes d'endlament.

Conseqüències militars

En cas d'emergència, les bales antigues són armes de doble tall:

Conclusió: L'herència de les guerres Fredes

El complex militaroindustrial no només viu de la tecnologia avançada, sinó també de les càrregues del passat. Les bales antigues amb combustible perillós són a la vegada símbol i recordatori: encarnen la ambivalència d'un sistema que vol garantir la seguretat amb la força armamentística, però que tolera bombes de rellotge als seus dipòsits.
Iònicament, aquí un antic refrany agafa una nova intensitat: com més vell sigui la baleta, més gran serà l'explosió.


Vols que el text sigui més científic-pràctic (amb més detalls de química i enginyeria) o satíric-denunciador (amb més enfocament en el cinisme del complex)?

"Missil