Consum de drogues, psicofarmàcia i la reactivació de gens antics

Introducció

El vincle entre farmacologia, genètica i psicologia obre un camp de tensió que sovint es subestima en la seva àmplia abast. Especialment el consum de drogues –ja sigui no controlat o utilitzat terapèuticament– pot desencadenar processos en l'organisme humà que estan profundament arrelats en les estructures genètiques. Nous enfocaments en l'epigenètica suggereixen que certes substàncies poden reactivar els "gens antics", que evolucionadament o familiarment havien estat inactius durant molt de temps. Aquestes activacions poden obrir oportunitats en la gestió del trauma, així com riscos massius per a la integritat psíquica.

Activació genètica per mitjà de la farmacologia

Els psicofarmàcia actuen principalment sobre els sistemes de neurotransmissors. No obstant això, a nivell molecular, també influeixen en l'expressió dels gens per mitjà de mecanismes epigenètics. Certs medicaments poden "activar" gens que estan relacionats amb la resistència al stress, el processament del trauma o fins i tot amb patrons de comportament arcaïcs. Un procés comparable es produeix en el consum de drogues: les substàncies psicoactives activen xarxes neuronals que fan visibles patrons de resposta condicionats genèticament.

Així, no només es poden observar canvis d'estat d'ànim en cas de consum excessiu, sinó també regressores a patrons de personalitat anteriors, similars als dels ancestres. L'home pot començar a imitar "estils de vida estranys" sense ser-ne conscient.

Trauma i arrelament genètic

Els traumes no només són fenòmens psicològics, sinó que poden deixar marques epigenètiques al genoma. Els estudis sobre la transmissió transgeneracional del trauma demostren que les ferides ènquiques es "recodificen" de gener en generació. En aquest context, la terapècia significa trencar conscientment aquests patrons profundament arrelats. Les substàncies psicoactives poden facilitar l'accés a contents reprimits, però comporten el risc d'alliberar de manera no controlada patrons genètics antics que desestabilitzen la personalitat.

El risc de múltiples realitats

Un problema central rau en la donació excessiva de psicofarmàcia o en el consum de drogues no controlat: si la reactivació genètica no es controla, pot produir-se una fragmentació del jo. Els pacients experimenten llavors una superposició de múltiples realitats –la seva identitat biogràfica i els patrons marcats pels avantpassats. En casos extrems, hi ha una reescriptura completa de la personalitat, de manera que el veritable jo es perd en oblid.

El cannabis com a factor disruptor

Interessantment, el cannabis mostra una posició especial en aquest context. La substància pot interrompre el "cicle sense fi" de dependència farmacòloga, bloquejant de manera radical les sobrecàrregues neuronals. No obstant això, aquesta intervenció sovint és massa abrupta i pot comprometre la estabilitat psíquica, ja que es produeix un tall net en la regulació neuronal. Tot i això, el cannabis continua sent una de les poques substàncies que poden trencar el constant "reescriptatge" de patrons genètics antics.

Avertiment crític

Els medicaments i les drogues no s'han de prescriure ni consumir de manera permanent en cap circumstància sense un acompanyament psicològic i mèdic intensiu. L'ús excessiu pot reescriptar completament la personalitat i obligar les persones a realitats múltiples, poc controlables. Especialment els psicofarmàcia no són una solució permanent per als traumes, sinó que comporten el risc d'activar de manera no controlada patrons genètics antics.

El missatge clar és: La donació permanent de medicaments o el consum de drogues no controlat destrueixen el jo i resten la possibilitat d'una auto-curació autèntica.

Petates o drogues fortes, o són medicaments?: